Aquest recull de paraules només volen ser una mostra d’agraïment a aquelles persones que faciliten l’empoderament de l’alumnat a través de l’aprenentatge.

Vivim en una societat plena d’informació invisible als nostres sensors. No obstant, la tecnologia ha desenvolupat aparells de mesura a través dels quals poder recollir-la, tractar-la, interpretar-la i extreure conclusions.

El meu treball de recerca tractava sobre la incorporació de tecnologies bioclimàtiques a un habitatge ja existent. Per a decidir quins elements podia incorporar a la casa que havia escollit i quins descartar, vaig dur a terme un anàlisi d’aquesta. En aquesta part del treball, per fer visible l’invisible, vaig utilitzar bàsicament dos recursos. El primer d’ells era la motxilla bioclimàtica, recurs ofert per a qualsevol estudiant o centre d’ensenyament per part de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) i concretament, en el meu cas cedit pel Centre de Recursos (CRP) del Segrià (Lleida). I en segon lloc, una càmera termogràfica que em van deixar des del nostre institut.

Per contextualitzar, la motxilla bioclimàtica consta de set sensors (un sensor de CO₂, un luxímetre, un sensor de temperatura/humitat, un distanciòmetre i un termòmetre làser, un termòmetre de quatre canals i un piranòmetre) i cadascun té una funció diferenciada. Bàsicament, el que vaig fer va ser prendre mesures de superfícies, de temperatures, d’humitat en les diferents plantes de la casa, de la il·luminació artificial de cada habitació i de la producció de CO₂ d’una persona en un temps determinat. D’aquesta manera, vaig poder observar que algunes habitacions estaven mal il·luminades i que la ventilació de les estances millora la qualitat de la vida sense afectar massa a la temperatura ambiental. Pel que fa a l’altra part de l’anàlisi de la casa vaig fer-lo amb la càmera tèrmogràfica, la qual detecta l’espectre electromagnètic infraroig proper. Així, la vaig utilitzar per dues proves diferents. Una d’elles va ser per observar la inèrcia tèrmica de les façanes de l’edifici i com es comportaven en termes d’estalvi energètic i també, la vaig utilitzar per detectar ponts tèrmics de la casa, que no són més que punts de pèrdua de calor. D’entre d’altres es va fer visible el pont tèrmic associat al forjant de sostre, el qual podria se un tema d’estudi per a un futur treball de recerca.

Si més no, voldria tancar l’escric com he començat i és agraint a l’equip de recursos humans del CRP del Segrià de Lleida, concretament a Anna Jiménez per la formació donada en relació a la utilització dels sensors de la motxilla bioclimàtica i també, a Joan Castellà per les indicacions bàsiques sobre l’aprofitament d’una càmera termogràfica com a eina de recerca d’allò que no podem veure.

Alex Paul Clau