En començar aquest curs semblava que podia ser com un més de tants que en portem a l’esquena, doncs no: vam començar amb mascareta i restriccions, prou divertit, no?

L’alumnat mantenint encara grups bombolla, el professorat ben protegit per les vacunes i les FFP2, els contagis ara pujant, ara baixant, i enmig de tot aquest enrenou al departament de Llengua Catalana i Castellana s’hi presentaven novetats!

Tot començava al setembre quan el Daniel Gil, professor de Llengua i Literatura Castellanes i ànima del Teatre de Guindàvols, ens anunciava que es jubilava aquell mateix mes!

Pensant-ho fredament, prou que s’ho havia guanyat, ja que era el 1993 quan hi arribava per ocupar la seva plaça de docent que ha mantingut fins a aquest curs. De forma molt creativa, s’ha passat tota una una vida ensenyant a les aules del nostre institut i movent-se per l’escenari amb armilla i barret de copa.

Primer ensurt, però ja diuen que no n’hi ha un sense dos! De molt a prop el va seguir la Marga Latorre, professora de Llengua i Literatura Catalanes, que aquest gener també deixava la seva feina de docent.

Companya nostra en diferents moments de la seva carrera professional, com el Daniel, abocada a l’alumnat i a la promoció acadèmica i personal de les seves tutories. Sempre riallera i alegre, generosa en el treball com la que més, recorrent els passadissos amunt i avall, donant un cop de mà sense condicions a qui ho necessités, carregada de papers, exercicis, redaccions… i algun gomet!

Però, quan ja semblava que ens recuperàvem del segon ensurt, i amb només una setmana de diferència, s’acomiada també la Sefa Salvador: ja ho diuen que no n’hi ha dos sense tres!

A aquestes alçades de la pel·lícula (gairebé de terror!) ens pensàvem que havia arribat una passa que no podríem deturar! I és que la Sefa ja portava un grapat d’anys amb nosaltres. El seu bon tarannà, el seu caràcter alegre i la passió per l’ensenyament són la seva carta de presentació; i els llibres i el gust per la lectura els seus pilars. Però com molt bé sabem també té uns quants cops amagats: les manualitats i la rebosteria. A l’institut n’hem tret profit ben sovint: en moments ben assenyalats, un coc, un arbre florit, un tapís o una pedra ens han acompanyat.

Així doncs, creiem que és lícit i de bones persones fer extensiu el nostre agraïment cap al nostre amic i les nostres amigues, tot recordant la part del camí que hem tingut la sort de compartir. Celebrem la seva mestria que ens ha ajudat a millorar el nostre paper com a docents i persones.

Daniel, Sefa i Marga, tant el nostre departament com la resta del centre, us agraïm la vostra tasca, el vostre saber i coneixement i, també, la vostra disposició incondicional en favor de la lectura, la llengua i l’amor a la cultura que heu tramès a tot el nostre alumnat.