Les darreres setmanes els alumnes de primer de batxillerat, que cursen la matèria d’Història del Món Contemporani, han estat treballant el tema dels feixismes i l’holocaust. Els alumnes han aprofitat per participar en l’acte del dia internacional en la memòria de les víctimes de l’holocaust (27 de gener) elaborant treballs creatius relacionats amb el lema d’aquest any (siguis la llum en la foscor). L’objectiu de l’activitat era plasmar aquest lema i els continguts que havien treballat en un poema, dibuix o relat. L’activitat els ha permès conèixer i conscienciar-se d’aquests actes terribles, els quals hem de recordar i evitar que caiguin en l’oblit, per evitar que es tornin a repetir. Aquells que no coneixen la història estan condemnats a repetir-la.

A continuació us deixem el manifest d’aquest any:

El lema del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust del 2021 és “Sigues la llum a la foscor”.

Aquest lema encoratja tothom a reflexionar sobre les profunditats a les quals la humanitat pot enfonsar-se, però també la manera en què les persones i les comunitats van resistir aquesta foscor per “ser la llum” abans, durant i després del genocidi.

Ser la llum a la foscor és una afirmació i una crida a l’acció per a tothom. Aquest lema ens demana que estiguem alerta davant els diferents tipus de “foscor”, com la persecució basada en la identitat, la desinformació o la negació de la justícia; i que tinguem en compte les diferents maneres de “ser la llum”, com per exemple, la resistència, els actes de solidaritat, el rescat i la il·luminació de les falsedats.

L’augment dels nivells de negació, divisió i desinformació en el món actual significa que hem de romandre vigilants contra l’odi i l’hostilitat basada en la identitat. Els desenvolupaments tecnològics ràpids, un clima polític turbulent i esdeveniments mundials fora del nostre control poden deixar-nos sentir impotents i insignificants.

Abans de cada genocidi, els autors divideixen la societat en aquells que es consideren dignes de tractament humà i els que no ho són.

Els nazis van animar la gent a témer els jueus estereotipant-los com a cobdiciosos, malvats i com una amenaça per a Alemanya. La propaganda antijueva es va estendre a tots els mitjans: pòsters, pel·lícules, llibres, retransmissions radiofòniques, diaris, material escolar i molt més, van jugar un paper important en la difusió d’aquest missatge. El 1935, les lleis de Nuremberg van retirar la ciutadania dels jueus, el seu dret a vot i van prohibir els matrimonis amb no jueus per aïllar-los encara més dels alemanys «aris», que els nazis consideraven el veritable poble alemany.

Els nazis també van utilitzar la propaganda per demonitzar altres grups. Les persones amb discapacitat es van representar cruelment com a càrregues per a la societat, amb llibres de text escolars que contenien problemes de matemàtiques demanant als nens que calculessin l’estalvi de l’estat si ja no hagués de tenir cura dels malalts mentals. Els homes homosexuals eren retratats com a «degenerats» que tindrien un efecte debilitant sobre la societat alemanya. Els gitanos, pels nazis, tots eren delinqüents que calia eliminar. El 1939, milers de republicans espanyols i catalans van creuar la frontera amb França buscant refugi, un cop el feixisme havia vençut a la guerra d’Espanya. Alguns van trobar la mort als camps i altres van sobreviure, però tots van patir l’odi i el menyspreu per ser qui eren, pel que pensaven i pel que havien lluitat. Van ser, també, la llum a la foscor.