El recorregut que realitzarem començarà a la Passarel·la dels Maristes i es farà pel marge dret del riu Segre, arribant fins Albatàrrec desprès de creuar el riu pels aiguamolls de Montoliu fent un circuit circular i acabant la ruta al mateix lloc on l’hem començat.

Distància: Aprox. 13,8 km.

Desnivells: Inapreciables.

Durada: 5-6 h. (Tenint en compte les parades)

Dificultat tècnica: Fàcil

Terreny: Pla.

Elements d’interès: Riu Segre, Aiguamolls de Rufea i Montoliu i horta de Lleida.

Localitat: Lleida - Albatàrrec - Lleida.

ELS AIGUAMOLLS DE RUFEA

Els aiguamolls de Rufea són una zona humida d'interès ecològic i social. Estan situats prop de l'ermita de Butsènit, a mig camí entre la Mitjana i l'embassament d'Utxesa.

Les zones humides gaudeixen d'una bona disponibilitat d'aigua, al sòl i a l'ambient, fet que fa possible el creixement del bosc de ribera.

La vegetació de tipus arbustiu més característica són els salzes i els tamarius. Hi trobarem, també, l'arç blanc, el sanguinyol, l'esbarzer, el roser…

Als aiguamolls de Rufea, lligats a aquests ambients (zones amb aigua, vora les basses i prop del riu) podem observar molts animals, sobretot ocells.
A les zones amb aigua, vora les basses i prop del riu destaquen l'ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), la gallineta o polla d'aigua (Gallinula chloropus), el martinet blanc (Egretta garzetta) i el bernat pescaire (Ardea cinerea).

També hi podem veure blauets (Alcedo atthis), arpelles sobrevolant l'indret (Circus aeruginosus) i les colònies de corb marí gros (Phalacrcorax carbo) durant la tardor i l'hivern.

Aquests, formen part del camí del riu que, en recórrer l'horta de Lleida,  enllaça un conjunt d'espais de valor natural i humà, articulats al voltant de l'aigua, en el marc del corredor ecològic  més important de Ponent, el riu Segre..

EL CAMÍ DEL RIU

El camí del riu és una proposta de recuperació i ordenació d’usos de l’entorn del riu Segre al seu pas pel municipi Lleida.
 
La seva longitud és de 17 km i el seu recorregut va des del Parc de la Mitjana fins als Aiguamolls de Rufea i l’ermita de Butsènit, pel marge dret del riu, i fins al canal de Seròs pel marge esquerre.
 
Resseguint el camí del riu, ben segur que ens adonarem del valor del Segre com a corredor ecològic i territorial. I és que quan mirem com el riu passa, ens ofereix aigua, paisatge, fauna i vegetació. Però el riu també connecta.
 
Si el seguim des de Granyena fins a Butsènit descobrirem vestigis del passat: ermites, molins, canals, sèquies, hortes...  mostres de la concentració d’activitats productives que la presència de l’aigua ha provocat.

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE BUTSÈNIT

L’ermita de la Mare de Déu de Butsènit, data del temps de la reconquesta de Lleida, l’any 1149.

A principis del 1938, l’exèrcit franquista s'apropava a Lleida i, davant del perill de bombardejos i atacs, s’habilità l’ermita de Butsènit com a dipòsit provisional dels fons artístics expropiats pels republicans, inclosos els del museu diocesà. Tot hi això l’agost d’aquell mateix any l'exèrcit conquerí Butsènit, i els materials artístics els portaren primer a Lleida i després a Saragossa, ciutat on restarien fins a l’acabament del conflicte bèl·lic. A partir d’aquest moment, s’inicià un període de confusió en quant a la devolució de les obres als seus propietaris.

Des de 1974 fins a l’actualitat s’han fet diferents actuacions de restauració i adequació dels edificis. Al 1986 es renovà el paviment de l’ermita i es condicionà la paret entre aquesta i el recambró per tal d’ubicar-hi les pintures fetes per l’artista lleidatà i bon amic de Butsènit, en Víctor P. Pallarés.